Després d’una setmana de la tornada de vacances, he fet un recull de reflexions de tardor.
Feia 4 anys que no em prenia un mes sencer de descans, des d’abans d’obrir l’estudi, i m’adono que feia 4 anys que no em sentia tan connectada amb mi mateixa.
Sembla un acudit dolent, oi? “La professora de ioga que viu desconnectada d’ella mateixa si no fa vacances” (t’estàs venent fatal, Marina).
Però quan escric aquí és per ser brutalment sincera, si no, res d’això tindria sentit. I aquí em tens, reconeguent públicament que els últims anys (digues-li emprendre un projecte, digues-li pandèmia mundial), havien anat deixant un pòsit dins meu que ocupava espai sense aportar res de positiu en mi.
Viure en present
Intento viure el present, sempre, ser conscient del que el meu cos em demana, de no deixar que el soroll de la meva ment ennuvoli la meva calma, però no sempre ho aconsegueixo. Et ressona, oi? Aquella sensació com quan t’organitzes fantàsticament el dia, i de cop et trobes fent “scrolling” a Instagram des de fa potser dos minuts o potser dues hores.
Tampoc vull fer apologia de que calgui prendre’s un mes sencer de vacances per veure la llum, no. Però, en aquest cas, et comparteixo com jo ho he viscut.
Per primera vegada he marxat deixant Mandala ioga en funcionament, he cedit les claus del temple a dues professores meravelloses que han guiat la pràctica cada setmana, i he pogut deixar anar amb total confiança.
He estat dies i dies sense connexió a Internet, per una part per la situació del país, però per altra, per voluntat pròpia. Quantes hores al dia apareixen quan desconnectes de les xarxes!! Ho has provat? Ho recomano molt! (d’això no en parlo a Instagram perquè queda lleig comentar com va de bé desconnectar d’una xarxa en aquesta mateixa xarxa, ja saps).
Aprenentatges al viatjar
Com potser has anat seguint, he estat de viatge per Grècia i Perú, destins que em tenen el cor robat. Grècia em porta una sensació de “casa lluny de casa” que no sabria descriure del tot, és preciosa, salvatge i autèntica (com el Cap de Creus, però en format país).
Perú és un altre planeta. Ha sigut una gran aventura, però també un gran aprenentatge. Una de les coses que més m’apassiona de viatjar a llocs llunyans és conèixer la seva manera de viure, la seva gent, em fa tocar de peus a terra a la vegada que m’obre la ment en totes direccions i la fa molt més elàstica.
Els aimara d'Amantaní, al llac Titicaca
Un dels llocs que vam visitar és una illa al llac Titicaca, prop de Bolívia, que es diu Amantaní. Allà vam passar 24 hores amb una família local, allotjant-nos a casa seva i menjant amb ells. Són una comunitat aimara aïllada, que ara gràcies al turisme tenen millors condicions de vida, però la seva rutina segueix sent la mateixa: es lleven a les 4:30h de la matinada per baixar a buscar aigua al pou (és un tram de 20 minuts de baixada i pujada, que a 4.000 metres d’alçada et sembla el mateix esforç físic que una marató, et falta l’aire per totes bandes).
No tenen aigua corrent, no tenen bany, no tenen calefacció, ni electricitat a les cases. A les nits fa un fred de mil dimonis, i la letrina queda fora de la casa, així que tens un orinal sota el llit en cas d’urgència.
Dormen amb tantes capes de mantes al damunt, que és impossible canviar de postura un cop t’has cobert amb elles. Evidentment, oblida’t del Twitter, del Whatsapp o del telèfon en general.
Això sí, mires al cel i veus la via làctea. El silenci a la nit és tan escandalós, que pots sentir-ne el seu propi so.
Tens tanta capacitat de focalitzar en el moment present, que desenvolupes noves formes de comunicació, on quan mires a les persones, realment les veus, realment les sents.
Si li expliqués això a la meva àvia, em diria: “sí, carinyo, com aquí quan jo era petita.” Segurament tindria raó, però que bèstia quan ho vius en primera persona.
Reflexions de tardor
I quantes reflexions t’aporta això, quan t’adones la quantitat de coses que donem per sabudes, que no valorem pel simple fer de creure que les tindrem per sempre. De la nostra pressa, la nostra impertinència, la nostra autonomia i creença que ho tenim tot a l’abast, fins i tot sense necessitar res ni ningú.
Tants els aimara com els quechua viuen en comunitat. S’ajuden els uns als altres i creen xarxes per arribar conjuntament a on no arribarien de forma individual. Em va agradar molt veure com funcionava, em va retornar una mica de fe en la humanitat.
Els quechua tenen una paraula per descriure la reciprocitat: “AYNI”. Les persones que viuen al camp entenen aquest terme com ajudar als altres sense esperar res a canvi “avui per a tu, demà per a mi”. Quan han de treballar la terra, primer van tots els veïns a un camp, i l’endemà van tots al camp de l’altre, i així s’ajuden entre ells.
Em va semblar un concepte tan bonic que el porto gravat a la pell.
I la pràctica, què?
La pràctica l’he transformat en aquests viatges. A Cusco vam tenir el privilegi que una endevina ens llegís la fortuna en fulles de coca (la fulla de la coca, res a veure amb les drogues). Un ritual molt bonic que em guardo amb molt carinyo, però que em va obrir els ulls en un aspecte: “has de connectar amb la Pachamama”.
A Perú viuen molt vinculats amb la connexió amb els elements, des de l’antiguitat els seus déus eren el Sol, la lluna, les muntanyes… Encara ara es senten fortament lligats a la Mare Terra, a la que li ofereixen rituals i festes per augurar un bon any de collites, fertilitat i bona sort.
Des d’aquell moment vaig decidir viure el viatge plenament, i si ja venia desconnectada d’Amantaní pel que fa a les tecnologies, vaig decidir connectar profundament amb tot el que m’envoltava, descobrint les muntanyes andines i sentint-les amb cada sentit. I que potent, amics, quanta màgia!
He convertit la pràctica en simplement ser, observar i sentir. Gairebé no he fet cap asana, més que les que em demanava el cos després de tanta muntanya i tant caminar. Però he respirat i he meditat. Curiosament, això m’ha donat espai dins meu per encabir molta més pau, més calma.
Quan buides la ment de tant soroll, tanta pressa, tants pensaments tòxics, tants prejudicis, tantes opinions externes, tantes pressions, t’adones de quan d’espai tens per a les coses boniques, les que realment valen la pena, les que sanen l’ànima (i el cos, perquè el que és dins és fora).
El propòsit
Espero que aquesta sensació es quedi amb mi, que les rutines i el reprendre l’estudi i les obligacions les faci des d’una mirada conscient i ordenada. Perquè des de ja escullo una vida tranquil·la, una vida lenta, un assaborir cada pas, lluny del “menjar-se la vida a grans mossegades”, si no petits glops de pura presència.
I aprenent a cada pas, i sentint a cada pas, amb mirada serena i un somriure als llavis.
Gràcies per deixar-m’hi ser.
Descompte d'aniversari
El dilluns 31 d’octubre faig anys, per celebrar-ho et proposo un descompte del 50% en les dessuadores Mandala! El preu original era 22€, així que per 11€ et pots endur la peça més pràctica, calentona i còmoda que pots trobar.
Les talles disponibles són XS/S sense caputxa i S i M amb caputxa. En queden molt poques!
Nous horaris de tardor
A partir del 2 de novembre ampliem horaris a l’estudi!
Ioga a Colera
Tornen les sessions de ioga a la Sala Poliesportiva de Colera! A partir del mes de novembre, els dimecres a les 16:15h practiquem ioga!
Ioga a l'Hostal Empúries
Els dies 20 i 27 de novembre i el 4 de desembre, practiquem ioga a l’Hostal Empúries, a l’Escala. A partir del mes de gener, em trobaràs cada diumenge a la seva sala per compartir pràctica! Les reseves i els pagaments es fan directament a l’Hostal.
108 Salutacions al Sol - solstici d'hivern
Estàs a punt? S’apropa el solstici d’hivern, i amb ell la 10a edició de les 108 Salutacions al Sol!
Aviat compartiré més informació!
Vols fer del ioga un hàbit?
El ioga té molts beneficis, des de la primera sessió ja en pots notar alguns. Però per veure una evolució cal una pràctica constant.
A l’estudi fem sessions de ioga i d’hipopressius + ioga de dilluns a divendres.
Totes les classes es fan també online, així pots practicar des d’on vulguis!
Consulta els horaris i contacta en cas de qualsevol dubte, espero poder resoldre’l i ajudar-te.
M’encantaria acompanyar-te en el teu camí de pràctica i presència!
Vols rebre totes les novetats de Mandala ioga? Subscriu-te a la newsletter! (No pateixis, no col·lapsaré la teva bústia d’entrada)
Gràcies una vegada més, Família Mandala, per deixar-me fer cami amb tu, que és un privilegi.
Gràcies per seguir cultivant aquesta bonica comunitat que va creixent i fent-se més sòlida.
Gràcies per regalar-te un espai de pràctica, de presència i d’amor propi. Un himne al benestar. La llibertat comença per dins!
Una abraça enorme i ens veiem al mat! Feliç inici d’estiu!
Marina.
![Contacta\](https://www.mandalaioga.com/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/flat/flat_email.png "Contacta\"){kind=icon}
2 comentarios en «Reflexions de tardor»
M’he emocionat, és un escrit que arriba moooooolt!!!!
Moltes gràcies per tot el que ens aportes, espero tornar a connectar amb les classes. El que tinc molt clar és que sense tu ….no seria possible!!!!
Ens retrobem al mat
Moltíssimes gràcies bonica! Que bonic compartir una energia tan especial!