Beneficis del ioga

PER QUÈ EL IOGA ET FA SENTIR BÉ?

El treball que fas quan practiques ioga té un efecte directe sobre el sistema nerviós, això és el que fa que et sentis tan bé quan acabes de practicar.

Sembla que tots arribem al ioga quan tenim problemes, diferents problemes, i a tots ens ajuda. Sigui per A o per B, ens beneficia a tots, perquè beneficia a tots nivells.

El ioga no és només l’Asana, la pràctica física, és el treball que fas de connexió entre el teu cos i la teva ment.

Deixant clar que l’Asana no és fàcil, ja que físicament pot arribar a ser esgotador. Hi ha molts nivells de pràctica física, però si estàs començant a practicar i ets menys flexible, les postures més bàsiques ja resulten molt dures.

A mesura que avances en la teva pràctica, apareixen noves postures que desafien més la teva força, el teu equilibri i la teva flexibilitat.

Però això no és el més difícil, el més complicat pot resultar ser callar la ment. La nostra ment monopolitza absolutament tot el que fem, creant patrons de conducta, barreres i paranys. Mentre practiques, mantens la postura, i t’adones de com tendeixes a deixar que la teva ment pensant s’empassi tota la resta.

En el meu cas, mentre practico, perquè hi ha dies de tot i no sempre tens una pràctica impecable, hi ha dies que tens el cap a mil llocs i no focalitzes on has de ser.

Mentre practico he identificat moments en què em frustro, perquè una postura no surt, moments en què em canso, moments en què m’adono que  m’estic passant i corro el risc de fer-me mal, moments en què m’auto-enganyo dient: per avui has fer prou ja, sabent que no; moments en què em comparo, havent repetit mil i una vegades que només t’has de centrar en la TEVA pràctica.

Tot això són les trampes de la ment, que sempre tendeix a buscar el camí fàcil, i et donarà totes les eines per suggestionar-te a que així és.

Però quan aconsegueixes identificar aquesta veu, i la separes de tu, la identifiques com la teva menys pensant que no ets tu realment, i la bloqueges, això és ioga. I comences a ser més tu sense filtres. Tu no ets l’èxit ni el fracàs, ni el que es cansa ni el que es compara.

Moltes vegades, un molt bon amic d’aquesta ment pensant, és l’ego. L’ego el mencionem bastant a classe, perquè és un company perillós. És una capa més que utilitza la teva ment per crear aquest personatge que es creu.

L’ego és el que et fa creure que ets aquesta persona o aquesta altra, el que et diu que forcis més la postura perquè així quedarà més bonica.

És el que et diu que si un dia no fas ioga ja has fracassat en la teva pràctica.

És el que et diu que si practiques més sovint l’equilibri sobre els braços et sortirà millor, i és igual si això et causa una tendinitis, volem la foto perfecte fent el pi.

A l’entrada del centre mandala hi ha un cartell que posa: deixa el teu ego fora de la sala de ioga. I de fet, també podria posar que el deixis fora de la teva vida, però almenys comencem per aquí, per la sala de ioga. L’ego és el causant de la gran majoria de lesions, tant en ioga com en moltes altres activitats.

És el que et fa forçar més del compte, sense preocupar-se de la teva condició física, sinó dels estàndards socials acceptats. Si la teva ment et diu que la postura correcta és portant la cama darrere del clatell, perquè allà queda més bonica, a l’ego li és igual el teu isqui tibial, el teu maluc o el teu trapezi, cap allà que va. Quan practiquem ioga des de l’ego, estem adaptant el cos a la postura, quan practiquem ioga deixant l’ego fora, estem adaptant la postura al cos.

Parlant de l’ego i d’alliberar-nos d’ell, aprofito per parlar de les emocions en una classe de ioga. De vegades, algun alumne s’ha sentit sensible emocionalment després d’una classe, o s’ha posat a plorar realitzant alguna postura en concret.

És habitual i és molt sa en realitat, són bloquejos que es desfan mentre practiques.

Quan tenim traumes, aquests no s’emmagatzemen a la ment, si no en el cos. La informació queda registrada sota capes i capes, com una contractura.  Practicant ioga, movent el cos de diferents maneres i obrint-lo, com per exemple obrint el pis i les espatlles, o fent una postura d’obrir malucs, aquesta informació registrada es desbloqueja, i això fa que revisquis l’emoció de la situació en concret que et va generar el trauma, i d’aquesta manera la deixes anar.

Al principi, la gent s’espanta, però la sensació de després és d’alleujament absolut, és un bloqueig que portaves potser des de feia molt de temps, i ha de sortir, perquè si no s’acaba manifestant a nivell físic com una dolència.

Aquest pes que sentim a la musculatura, la tensió inconscient, dolor lumbar, etc. És tensió acumulada, mental i emocional. I sí, anem a un terapeuta que ens ho arregla i ens dura el que ens duri, però moltes vegades torna a aparèixer. I potser també tendim a medicar-nos, i també fa aquest efecte. Evidentment que vas al fisioterapeuta i t’ajuda, i cal anar-hi quan hi ha dolències, i en alguns casos, si cal medicar-se, s’ha de fer. Però vaig més enllà, al treball intern que ha de fer cadascú per identificar d’on ve aquesta tensió, identificar l’arrel.

I això no ho fem, costa molt trobar un moment per seure amb nosaltres mateixos a observar-nos, a escoltar-nos, a sentir-nos. Sempre tenim mil coses a fer, i això, que realment és tan bàsic i tan important, ens sembla una pèrdua de temps.

Jo et convido a que seguis un moment només per a tu. Per a molts dels alumnes, aquest moment per ser i estar amb un mateix és la classe de ioga, en què desconnecten de tot el que està fora de la sala i fora del mat de ioga, de l’estora, és un moment totalment seu.

I no t’enganyis, buscar aquest moment de desconnexió de l’exterior no és fugir de les obligacions que hi ha fora, de les preocupacions. És buscar un espai on connectar amb tu, i focalitzar cap a tu. I no és fugir com un covard, al contrari, és un gest molt valent. Perquè t’enfrontes amb qui ets realment, amb les teves flaqueses i les teves pors. Però també resulta molt alliberador, i compensa, perquè un cop les veus, les acceptes i fas les paus amb elles, tot està en equilibri, i la sensació és de pau.


BENEFICIS FÍSICS:

Moure’s, qualsevol moviment el cos l’agraeix: flexió, extensió, inclinació lateral i torsió. Això ajuda al sistema nerviós que passa per la columna vertebral, l’epicentre energètic, que irradia els canals energètics a la resta del cos. La pràctica de ioga t’ajuda a obrir el cos i crear espai, actives la circulació, oxigenes les cèl·lules, et regeneres.

A nivell articular guanyes rang de moviment.

A nivell d’equilibri i de resistència també millores, fent que la teva màquina, el teu cos, es mogui àgil.

A nivell de flexibilitat també guanyes rang de moviment. Aprofito per dir, una vegada més, que no cal ser flexible per fer ioga. Recordo que la flexibilitat és una conseqüència de la pràctica, no un requisit.

El ioga no et demana res, no necessites cap requisit especial per practicar-lo, més que el compromís amb tu mateix de respectar el teu cos, mantenir-te connectat amb la respiració i ser constant en la teva pràctica per realment notar els beneficis.

Però la flexibilitat no és un requisit, per molt poc flexible que siguis, pots fer ioga. Fins i tot si ets molt flexible i pots fer totes les postures, fer ioga no té aquesta meta, és el treball intern.

També ressalto que, igual que tothom té dies bons i dies dolents, en la pràctica això també es reflexa. Per molt bona pràctica que tinguis, potser la setmana anterior et sortien tots els equilibris, i aquesta setmana, de cop, no arribes a tocar-te als peus. Això pot passar, i no significa cap fracàs, és simplement el reflex de la teva vida, de la teva història, en el mat i en la teva pràctica. Comences a practicar i surt el reflex de tot el que has viscut aquell dia o aquella setmana, i això s’emmagatzema en el cos, i tota aquesta informació es manifesta en forma de tensió.

Com hem dit abans, el que fa que no respectis aquests episodis, és l’ego.

BENEFICIS A NIVELL INTERN:

L’impacte a nivell intern ve directament al sistema nerviós, t’ajuda a adaptar-te millor en situacions de canvi o de pèrdua, sense trencar-te. 

Augmenta la sensació de felicitat ja que augmenta els  nivells d’un neurotransmissor que calma l’activitat cerebral.

T’ajuda a dormir millor perquè redueix l’estrès al baixar els nivells de cortisol, una hormona que es dispara quan estem nerviosos. Aquest estrès també és el que genera emocions com la ràbia o la por, o no ens deixa gestionar l’autocontrol i la disciplina.

També activa el sistema parasimpàtic, que ens ajuda a relaxar-nos.

Millora la memòria, l’aprenentatge, i ajuda a combatre la depressió.

Si aprenem a controlar la nostra respiració i moure el cos de forma conscient, podem incidir en el nostre sistema nerviós, i tot allò que se’ns feia una muntanya, es desmunta, s’allibera el pes. 

Al final, com ja hem dit, es tracta de buscar aquest moment per estar amb tu. Identificar com et sents i per què. I desmuntar tot allò que has creat amb referències externes, sense filtres.

Et convido a que desmuntis cada peça, cada capa, i facis aquesta introspecció. Al final som el resultat de tot el que hem viscut, el que hem après, el que hem dit i el que hem fet. I cada èxit, cada error, cada història, ens ha acabat portant aquí on som.

De vegades ens passa, en la societat en què vivim, que ens deixem portar pel ritme frenètic, sense pausa, et deixes arrossegar. I vas fent segons les metes que t’has anat marcant, o que t’han anat marcant. I arriba el dia en què aparentment estàs allà on creies que volies arribar. Potser tens aparentment una bona feina, una bona relació,… però no ets feliç.

Totes aquestes experiències potser són les que t’han acabat portant al teu mat de ioga. I aquí és on has de començar a treure capes per tornar a qui ets tu realment.

No és fàcil, no dic que ho sigui. Però és tan alliberador. Al principi potser el moment de consciència són uns segons, però amb la pràctica, cada vegada van sent més, i això t’ajuda a gestionar certs aspectes de la teva vida que abans no sabies com fer-ho. A prendre decisions, a millorar les relacions. Són canvis que comencen en tu, i aquests són els més bonics.

Ens veiem al mat, Namaste.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.