Yin Yoga

I, què és el Yin Yoga?

Últimament estic compartint molt de material d’aquest tipus de ioga.

És perquè, aprofitant aquest confinament, n’he fet la formació i estic descobrint i gaudint els beneficis d’aquesta pràctica.

Mentre l’Ashtanga i el Vinyasa es consideren pràctiques Yang, és a dir dinàmiques, actives i per enfortir el cos, el Yin n’és l’oposat i complementari.

El Yin yoga és una pràctica lenta d’asanes on la majoria de moviments es realitzen al terra. Les postures es mantenen de forma passiva entre un i vuit minuts, aconseguint així un estiament molt més profund, acompanyat d’un estat de relaxació física i mental.

Al mantenir les postures més estona, permets que el cos es destensi més, i amb la gravetat, els estiraments arriben a les capes més profundes, movilitzant el teixit conjuntiu dels lligaments i les articulacions. A més a més, es treballa en els canals energètics dels meridians, nervis i el sistema sanguini, relacionats amb l’acupuntura i la Medicina Tradicional Xinesa.

El treball que es fa al practicar Yin és també mental, ja que, al mantenir l’atenció a la respiració, mantenint una postura estàtica, es considera una forma de meditació.

Ajuda a recuperar mobilitat i a augmentar el rang de mobilitat del cos, així que també afavoreix evitar possibles lesions durant la pràctica d’altres esports.

És un tipus de ioga restauratiu, al final de la seva pràctica, la sensació és de benestar. Durant la sessió, però, pot ser que s’experimentin moments d’incomoditat a l’inici de la postura, fins que el cos comença a deixar-se anar. No obstant això, hem de saber trobar el nostre límit, i mai superar-lo. Es tracta de trobar el punt en què sentim que el cos s’està estirant i obrint, sense sentir dolor. A la mínima sensació de dolor, hem de tornar a la fase anterior de la postura. Mantenir una postura amb dolor durant tanta estona podria acabar resultant en lesió.

És important mantenir l’atenció a totes les sensacions del nostre cos, no només físiques sinó també emocionals. Al respirar cada postura, vas deixant-te anar, afluixant cos i ment, fins a tenir una sensació d’alleujament.